Entre el 1955 i el 1973 va tenir un ritme de creixement econòmic espectacular i es va convertir en la segona potència mundial darrera dels Estats Units. Aquest creixement econòmic va ser superior a tots els països membres de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i a als països de l’Europa occidental. La Industria pesada i les noves tecnologies van jugar un paper essencial per al seu bon desenvolupament i gràcies al suport tècnic i financer dels Estats Units es van convertir el principal aliat asiàtic de la primera potència mundial. D’aquesta manera, els Estats Units es van assegurar que la URSS i la Xina no expandissin la seva influència.
L’Estat va jugar un paper molt important per tal d’aconseguir aquest Miracle Japonès. L’Estat es va centrar en tres punts principals: fomentar el creixement de la industria pesant (acer, construcció naval), l’elaboració d’un règim fiscal que afavoria l’estalvi privat i la investigació i l’organització d’una planificació eficaç. El Japó va aprendre i inspirar amb els Estat Units especialitzant-se amb la prodcció d’alta tecnologia. Gràcies a la baixa cotització de la moneda japonesa, el ien, van aconseguir un percentatge important en el mercat mundial. 
Les condicions del mercat laboral japonès eren completament diferents de les dels altres països capitalistes. Seguint una filosofia confuciana, la societat era jerarquitzada i disciplinada a l’hora d de treballar. Això produïa que la productivitat augmentés i que la mà d’obra tingués salaris inferiors. Els treballadors eren molt fidels a les seves empreses i hi havia un sacrifici que reduïa la conflictivitat. També cal tenir en compte la gran flexibilitat de l’estructura empresarial, els Keiretsu. Aquestes empreses eren grans multinacionals plurisectorials. Es dividien en 3 eixos: la banca, l’estratègia i el sector comercial. 
Marta Sánchez
No hay comentarios:
Publicar un comentario