1.1. Potència econòmica

Els Estats Units van sortir de la Segona Guerra Mundial com l'economia mundial més forta del món, amb un ràpid creixement industrial i una gran acumulació de capital. Els EEUU no van patir els desperfectes de la guerra, tenien una industria manufacturera molt poderosa i es van enriquir venent armes i deixant diners a altres combatents. Els Estats Units concentraven quasi el 50% del PIB mundial amb menys del 7% de població mundial. Es van saber aprofitar del panorama mundial per a realitzar les seves exportacions i l'accés il·limitat a les matèries primeres que tenien. Però, cal recordar que tot i tenir més or, més capacitat productora i més poder militar, el capitalisme dels EEUU no podia sobreviure sense mercats ni aliats.

Els Estats Units van esdevenir una potència econòmica per una sèrie d'elements que els diferenciaven  de tots els altres estats arreu del món:

La gran quantitat de recursos naturals els feia autosuficients i no depenien de ningú per cobrir les seves necessitats. A més, controlaven una de les principals matèries primeres del món: el petroli,  que suposava un gran benefici econòmic per al país.

Exportació de petroli dels EEUU al 2009

També van desenvolupar un sistema científic i tecnològic que assegurava innovació constant i els portava cap i a ser els capdavanters del progrés mundial.

Van ser els que van crear el model capitalista i per tant van assolir una gran modernitat de l’empresa capitalista. Aquest fet afavoria la creació de multinacionals per tot el món les quals aportaven una major influència  de poder i econòmica.

A causa de totes les qualitats citades anteriorment, tenien una capacitat financera extraordinària. Tenien la banca més gran, més dinàmica i de més volum de negoci del món.   La seva moneda, el dòlar ($), era la divisa més potent internacional i es podia convertir en or fins al 1971. També era la moneda referent que fixava el valor de les mercaderies més importants.

Els Acords de Bretton Woods són la resolució de la conferencia Monetària y Financera de les Nacions Unides que va tenir tenir lloc al complex hoteler de Bretton Woods (Nova-Hampshire) entre l'u i el vint-i-dos de juliol de 1944. En ella van assistir els representants de 44 nacions, la majoria d'elles de l'Amèrica Llatina i, donat els seus febles règims, restaven sota la influència de Washington.

En els acords s'estableixen les normes per a les relacions comercials i financeres entre els països més industrialitzats del món. Com a conseqüència es va crear el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (les quals van ser operatives a l'any 1946) i es va definir l'ús del dòlar com a moneda internacional. L'objectiu de Bretton Woods era posar fi al proteccionisme econòmic del període 1914-1945 (que es va iniciar amb la Primera Guerra Mundial). Es considerava que per arribar a la pau tenia que existir una política lliurecanvista on s'establissin les relacions amb l'exterior. 

El sistema va començar a defallir durant de Guerra del Vietnam, quan els Estats Units va enviar mils de milions de dòlars per a finançar la guerra. A més al 1971 el país va tenir un dèficit comercial per primera vegada al segle XX. Els països europeus van començar a canviar els seus dòlars sobrevalorats per marcs alemanys i per or. Com a resposta, el president Richard Nixon va impedir les conversions del dòlar i el va devaluar (per tal d'aconseguir que les exportacions als Estats Units fossin més barates), també va imposar un aranzel 10%. Va ser aleshores quan el valor de les monedes va començar a fluctuar.

Berta Masvidal