1.4. Biografies de personatges importants

MARTIN LUTHER KING
(Atlanta, 1929- Memphis, 1968)


Va néixer el 15 de gener de 1929 a Atlanta (Geòrgia) i des de molt jove es manifestà com un lluitador nat per la defensa dels drets de la població negra. Com a president del Consell Directiu de l'Associació de Cristians del Sud es va negar a emprar la violència per aconseguir aquests objectius, advocant per una resistència passiva. Aquesta actitud el va fer mereixedor del Premi Nobel de la Pau en 1964. Un any després aconseguia que en els estats meridionals s'aboliren algunes lleis discriminatòries amb la població negra. Però això no va significar que s'aconseguís la igualtat tot i la seva intensa lluita. Un tir assestat per James Earl Ray va acabar amb la seva vida el 4 abril de 1968 a Memphis.
El reverend Martin Luther King, Jr  va ser un ministre de l'església baptista i activista del Moviment pels Drets Civils als Estats Units per als afroamericans. Va organitzar i va dur a terme marxes pel dret al vot, la no discriminació, i altres drets civils bàsics. La majoria d'aquests drets van ser promulgats en les lleis dels Estats Units amb l'aprovació de l'Acta de els Drets Civils i l'Acta dels drets de votació. És potser més famós pel seu discurs "I Have a Dream" (Jo tinc un somni) pronunciat al davant del Monument a Lincoln durant la Marxa a Washington pel treball i la llibertat al 1963. 

King és recordat com un dels grans líders i herois de la història dels Estats Units, i en la moderna història de la no violència.

MALCOLM X

(Omaha, Nebraska, 1925 - Nova York, 1965)

Malcolm Little va ser un líder revolucionari de la minoria negra nord-americana. Era fill d'un pastor protestant. Durant la seva infància va patir els continus trasllats de residència de la seva família, fugint de les agressions de grups racistes, que van culminar amb l'assassinat del seu pare al 1931.
El 1942 es va instal.lar a Nova York i es va convertir en un criminal de carrer (traficant de drogues, proxeneta, lladre ...). Condemnat a set anys de presó el 1946, va abandonar la seva addicció a les drogues, va estudiar per correspondència i va prendre contacte amb la Nació de l'Islam (NOI), moviment religiós musulmà liderat per Elijah Muhammad, que considerava als negres el poble favorit d'Al là i als blancs la personificació del diable.
Va passar així del crim i la marginalitat a la qual li havien condemnat les circumstàncies, a un eficaç activisme polític en defensa d'una minoria racial maltractada. En sortir de la presó el 1952 es va adherir a la Nació i va canviar el seu cognom per la «X», que simbolitzava el cognom africà original que els negres americans havien perdut. La seva tasca de propaganda va estendre la influència de la NOI a Detroit, Boston i Filadèlfia, va fundar el diari Muhammad Speaks, i va arribar a ser el responsable de l'NOI a Nova York. 

Des de finals dels cinquanta va ser presentat pels mitjans de comunicació com un apòstol de la violència, tergiversant el seu missatge de rebuig de la dominació blanca i d'autodefensa contra el racisme. La seva popularitat va determinar una rivalitat amb Elijah Muhammad que acabaria amb l'expulsió de Malcolm X al 1964, quan va tenir coneixement que hi havia plans per assassinar-lo. Malcolm X propugnava participar més activament en la lluita política, denunciant que ni les accions de reforma individual de la NOI, ni la campanya pels drets civils conduirien per si soles a l'alliberament dels negres. Va fundar el seu propi moviment, la Mesquita Musulmana.
En aquell mateix any va complir el precepte religiós de pelegrinar a la Meca, aprofitant per visitar set països musulmans. Aquest viatge el va convertir a una forma més ortodoxa de l'Islam, en la qual veia possible la germandat de totes les races, va abandonar el racisme de la NOI, va deixar de predicar el separatisme i va passar a proposar un nacionalisme negre (emancipació sobre la base de prendre el control de les seves pròpies organitzacions i comunitats).
En un segon viatge aquell any va prendre contacte amb importants líders africans (Nasser, Nyerere, Nkrumah, Kenyatta ...) i va incorporar al seu discurs la lluita contra l'imperialisme nord-americà, el seu reflex va ser la fundació, de l'Organització de la Unitat Afro-Americana, un moviment laic de tendència socialista. Aquestes transformacions no van arribar a donar fruit, doncs va ser assassinat l'any següent (1965), probablement per ordre del propi Muhammad.

Berta Masvidal