4.3. Partits Pol·lítics de postguerra

Els règims polítics instal·lats a l'Europa occidental a partir de l'any 1945 es van caractaritzar per una alternança en el poder entre els conservadors i els socialdemocrates.


Els partits socialistes van accedir a molts governs euopeus i van desenvolupar polítiques que tendien a un repartiment més equitatiu de la riquesa. Els socialdemòcrates s’han mantingut al poder gairebé sense interrupció als països nòrdics (Suècia i Noruega) i han protagonitzat etapes de transformacions socials a la Gran Bretanya (1945 – 1951), a Alemanya (1969 – 1982) i a Bèlgica, Holanda i Itàlia

L'any 1950 quasi tots els governs tenien un caràcter anticomunista i un predomini conservador:

- Itàlia democratacristiana: De Gasperi 

- França: De Gaulle.

- Alemanya: d’ Adenauer 
- Gran Bretanya :de Churchill i Macmillan. 

                                                     (Charles de Gaulle)

                                                            (De Gasperi)

La distensió de la Guerra Freda, la consolidació democràtica i el creixement econòmic va fer conèixer un gir a l’ esquerra durant els anys setanta. A molts governs europeus hi van accedir els partits socialistes, que van desenvolupar polítiques orientades cap a un repartiment més equitatiu de la riquesa.

Suècia i Noruega, s’han mantingut en el poder els socialdemòcrates, hi ha protagonitzat etapes de transformacions socials a  Gran Bretanya entre els anys 1945 i 1951, a Alemanya entre el 1969 i 1982 i en coalició a Bèlgica, Holanda i Itàlia.

Tot i això, a Europa van sorgir nombrosos i importants moments de revolta social.

Eren revoltes protagonitzades per joves  que no se sentien representats pels partits polítics convencionals i defensaven la necessitat de canviar de sistema.

Van ser importants els moviments estudiantils a Amèrica i a Europa, però va culminar la revolta a França del Maig del 1968, en la qual es van plantejar noves demandes i valors alternatius, com: la llibertat sexual, un nou model de família i anticomunisme, entre d’ altres.

                                  (Revolta de Maig de 1968)

Alicia Giménez